SAMFAINA DE COLORS. De bracet.
No sabem si hi ha una connexió interna en el fet que el primer disc de Mirna Vilasís en solitari haja estat dedicat, en la seua major part, a musicacions de poesia catalana contemporània i aquest nou enregistrament de Samfaina de Colors es consagre, exclusivament, a la poesia infantil. El cas és que Mirna i Xavi Múrcia hi repeteixen el modus operandi, acomodant, això sí, el grau de dificultats de les partitures al gust per les melodies senzilles i directes del seu públic potencial.
L’èxit llarg i sostingut de Samfaina de Colors es fonamenta en el seu sensacional nivell d’empatia amb el públic infantil, una empatia que aconsegueixen estalviant-se impostures infantilitzants i anant directes al moll de l’os que garanteix l’efectivitat de tot exercici comunicatiu: claredat en el missatge, calidesa en les formes, sensibilitat en el fons. Una recepta reiterada aquí per musicar una excel·lent tria de poemes – de Joana Raspall, Carles Hac Mor, Miquel Desclot, Helena Vidal, Eva Dénia, Lluïsa March, Lola Casas i Maria Dolors Pellicer – que els serveix per enriquir copiosament la seua paleta temàtica i donar un salt qualitatiu de notables dimensions.
Josep Vicent Frechina. Revista Caramella. Núm. 24 gener-juny 2011
De bracet és un espectacle per a fer estimar la poesia a tots els infants. Sense estridències, senzill i imaginatiu, té la capacitat de comunicar sentiments. I tot gràcies a una posada en escena sòbria i acurada, a unes cançons boniques i de qualitat i a uns intèrprets de primera fila. Felicitats!
Lola Casas, poeta, 14 de març de 2009.
A la presentació de “De bracet” el 7 de març, vaig ser testimoni de com els nens seguien, concentrats, l’espectacle, com hi participaven, com estaven pendents dels cantants. Aquest és el veredicte inapel·lable: funciona amb els nens. Però us asseguro que també amb els adults. Humor, gràcia, bones veus, bona música... Una boníssima estona! I un granet de sorra més en l’educació estètica –i, per tant, humana- dels nostres infants.
Helena Vidal , poeta, 17 de març de 2009.
Coneixent la fascinació de la Mirna i en Xavi per la poesia, manifestada de manera militant durant els anys de Tralla, i la seva dedicació vocacional als infants, consolidada al llarg de la trajectòria de Samfaina de Colors, era fatal que una hora o altra acabessin fent convergir els dos vectors de la seva història en un mateix punt: l’acostament de la poesia als infants. I ho fan ara amb els més petits com ho han fet sempre amb els grans i els no tan grans: retornant a la poesia el seu primigeni poder de seducció oral. La Mirna i en Xavi saben per experiència que els nens conserven aquella ingenuïtat elemental de la humanitat que des dels inicis de la nostra evolució va fer les persones extremament sensibles al poder emocionant de la paraula dita, de la paraula música. Saben que no serveix de res lamentar-se que la gent d’avui no llegeix poesia, i que l’únic que de debò té sentit és treballar perquè la poesia torni a fer niu a l’orella de la humanitat, on havia viscut amb naturalitat durant mil·lennis, i que el pas més urgent a fer és retornar-la a les orelles encara fresques i àvides de les criatures, on potser té més oportunitats d’arrelar que enlloc. Els desitjo tota la sort del món en aquesta nova i encertada iniciativa de la seva joglaria poètica.
Miquel Desclot, poeta, 21 de març de 2009
La Mirna entra en escena, un pretesa biblioteca. Allà l’esperen en Xavi amb la seva guitarra i el públic, preferiblement la quitxalla més petita. “Tinc una maleta plena de cançons...”, cantaralleja la Mirna mentre fa un número de màgia que ens presenta la base de l’espectacle: la poesia. Durant una estoneta passegem “de bracet” amb els dos artistes i una bona colla d’amics: Carles Hac Mor, Miquel Desclot, Helena Vidal, Eva Dénia, Lluïsa March, Lola Casas i Maria Dolors Pellicer són els poetes catalans responsables de les lletres que ha musicat el Xavi i que la Mirna tan dolçament com sempre ens ofereix. Un acuradíssim dissenys de llums crea, juntament amb una aparent austeritat escenogràfica, una atmosfera màgica molt especial que aconsegueix deixar-nos a tots, grans i petits, bocabadats mentre repetim les tornades de les cançons i fem ballar les nostres mans.
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, fundadors dels grups Tralla i la Cobleta de la Selva, van crear Samfaina de Colors el 1988. Durant aquests anys han estrenat vint espectacles musicals, alguns encara avui en repertori. Una gràcia especial, una tendra senzillesa i una insuperable qualitat musical caracteritzen els seus muntatges, capaços de fer-nos entrar en un món lúdic, alhora que pedagògic, carregat d’una tranquil·la energia molt personal.
Puça Espectacles. Revista CARRER. Fundació la Roda, núm. 48 primavera 2009
Els nens són futurs adults. Per què no, doncs, engatar-los de ben petits amb un bon tast de poesia? Això és el que fan en Xavi i la Mirna a “De Bracet”. Grans dosis d’intel·ligència, sobrietat estètica, ofici i molt, molt de talent xinxollats en un espectacle de ritme trepidant. Fan que sembli fàcil allò que és tan difícil; clavar a les butaques petits i grans amb la màgia de la poesia."
Roger i Anna, 23 de març de 2009
De Bracet. Un espectacle per a infants, poètic, màgic, elegant i fins i tot apte per a adults.
Poesies curosament seleccionades que, adequadament musicades, donen com a resultat unes cançons que, tot i ser totalment inèdites, el públic infantil ràpidament se les fa seves. La llibreria, de la qual surten tots els objectes que prenen vida en mans de l’actriu-cantant Mirna Vilasís, i les dues piles de llibres són d’una màxima senzillesa escenogràfica, però molt eficaces visualment per fer arribar el missatge al públic, tant l’infantil com l'adult. I aquesta és una qualitat molt difícil d’aconseguir.
Samfaina de Colors ho fa amb unes delicioses composicions musicals (pensades per ser fàcilment copsades pels infants), el contingut dels poemes i el rigor en la interpretació musical. Aquests pocs elements són espremuts al màxim pels dos components del grup. La guitarra en mans del mateix autor de la música, el Xavi, i l’extraordinària veu de la Mirna, tots dos amb un rigor i una professionalitat difícils de trobar en els espectacles per a infants, aconsegueixen un espectacle que té la mida justa per educar tot divertint i fer volar la imaginació fins i tot als grans.
Francesc Ventura , director de teatre, 13 de març de 2009.
Els Samfaina de colors no ens enganyen: ens presenten l’espectacle “De bracet” com un maridatge entre poesia i música, i el que ens mostren no és ni menys ni més que això. Amb el to serè i reposat al qual ja ens tenen acostumats, van bastint petites històries poeticomusicals amb l’únic ajut de petits elements escenogràfics, la veu de la Mirna, la guitarra del Xavi i un bon grapat de poemes. El resultat: una platea bocabadada, en silenci, que gaudeix nota a nota i paraula a paraula d’aquest matrimoni tan ben avingut que és la música i la poesia. Un petit plaer sonor i visual per gaudir sense presses.
Jordi Gómez, programador cultural, 16 de març de 2009.
Ens traiem el barret i el giravoltem dues vegades, davant l’indiscutible mestratge dels oficiants, que han fet les delícies d’una tarda regalada, amb una clara voluntat comunicativa i divulgativa de la P o e s i a , emprant de forma intel·ligent, elegant i madura tots els ingredients: màgia, llibres, poemes, imatge i la musica per rendir el públic mes exigent i sincer de tots: els Nens.
Sílvia Molera, dissenyadora, 13 de març de 2009.
Hem trobat un espectacle diferent dels altres de Samfaina de Colors. Un sol instrument, dues veus, més interpretació, més joc, i un espectacle infantil sencer parlant de poesia!!!! Sembla no possible!!
Poemes ben musicats, ben explicats, ben cantats, senzills, clars, tendres o divertits. L'espectacle ensenya que tot pot ser poesia, i el missatge és que amb els nens és molt important dir bé el que es diu, cantar bé el que es vol dir!! I la poesia entra com aigua amb una cullereta de sucre...
Jordi Garcia, pare de la Joana i d’en Guim, 20 de març de 2009.
Sobre l’espectacle "De bracet" destacaria la capacitat que Samfaina de Colors té per mantenir la meva filla Ana asseguda, escoltant i participant de la posada en escena i de la senzillesa del decorat. Només mirant la cara de sorpresa de la meva filla, davant la màgia d’un llibre, la creativitat del “4” i la seva participació reproduïnt les manetes del rellotge igual com ho fa la Mirna, ja em sembla fantàstic. La música i les veus d’en Xavi i la Mirna em sembla que tenen un nivell que molts dels qui es dediquen a això voldrien tenir. Recomano a tots que us acosteu a comprovar-ho.
M.Mar Teruel, mare de l’Ana, 14 de març de 2009.
